Què passa quan un infant es mira al mirall per dibuixar-se? I què passa quan un grup d’infants ha de construir junts una peça que els representi a tots?
L’educació artística a primària sovint es pensa com un espai per aprendre tècniques, i ho és. Però també és un espai on els infants aprenen a mirar-se, a mirar els altres i a fer coses en grup. Dos projectes que hem fet al Traç amb infants de cinc a onze anys ens ajuden a explicar-ho: un autoretrat amb tinta xina i uns tòtems construïts en grup.
Què aprèn un infant quan es fa un autoretrat?
Al taller de Dibuix i pintura (mitjans), amb infants de 2n a 5è de primària, vam proposar un autoretrat amb tinta xina. L’exercici demanava observar-se amb atenció: on queden els ulls respecte de les orelles, quina llargada té el nas, com és la forma de la cara. Treballar les proporcions i les dimensions obliga a mirar-se d’una manera que no fem gaire sovint.
Després, amb retalls de papers pintats, cada infant va crear un marc per al seu retrat. El marc donava contrast al dibuix en blanc i negre i, alhora, podia dir alguna cosa més de qui l’havia fet: els colors i les formes que cadascú triava.
Un autoretrat no és només un exercici de dibuix: també és un moment per aturar-se i mirar-se amb calma. I quan tots els retrats es pengen junts, apareix una altra cosa: un grup on cada cara és diferent.
I què és un tòtem, i per què construir-ne un a l’escola?
Els tòtems són estructures verticals que representen símbols, animals o altres elements. Diverses cultures els han fet servir per representar els seus avantpassats, les seves creences i allò que era important per a la seva comunitat. Aquesta idea, la d’una peça que representa un grup, va ser el punt de partida dels tòtems que el 2023 van fer els infants de cinc a set anys de Creació plàstica (petits).
Cada infant va triar la forma de la seva peça, sovint d’aparença abstracta però amb un significat molt personal. Hi vam treballar amb paper de diari, cartró i bena de guix, i com a últim pas cadascú va escollir el color de la seva peça. Després, les peces es van unir: cada tòtem pertany a un grup classe.
El tòtem només existeix quan totes les peces hi són. Cap peça és més important que una altra, i el resultat no l’hauria pogut fer ningú sol. Construir-lo és una manera d’entendre, amb les mans, què vol dir formar part d’una comunitat i treballar en equip.
Què tenen en comú dos projectes tan diferents?
Un mira cap endins i l’altre cap enfora. L’autoretrat demana a cada infant que s’observi i es representi tal com es veu; el tòtem li demana que aporti una part de si mateix a una cosa més gran. Al Traç creiem que l’educació artística necessita totes dues coses: espais per descobrir qui som i espais per aprendre a crear amb els altres.
En tots dos casos, el valor no és només en l’obra acabada. També és en la conversa mentre es dibuixa, en la decisió de quin color posar, en l’espera perquè s’assequi el guix i en el moment de veure la peça pròpia al costat de les dels companys.
Mirar-se i fer grup són dues maneres d’aprendre que comencen molt aviat, i l’art pot ser un bon lloc per practicar-les.
Us deixem unes imatges dels tòtems!
